INFORMACIÓ

Com et vaig dir ahir a l’última carta, ens van fer pujar a tots dalt d’una furgoneta. No sabíem on ens portaven, perquè no es veia ni claror ni carretera, i a més no podíem dir ni paraula perquè teníem els guàrdies al
davant. El camí es va fer molt llarg, llarguíssim, per les hores que
va durar i per la incomoditat de l'amuntegament. La Montserrat, que era molt propensa al mareig, va començar a vomitar... o a intentar vomitar, perquè, la pobra, no sé pas què hauria pogut treure si feia tres dies
que no menjàvem gairebé res.