INFORMACIÓ
Al programa d’història ‘Va passar aquí’ viatgem fins a l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi, quan Catalunya va recuperar la celebració de la Diada després de 38 anys. Les autoritats van prohibir fer-ho a Barcelona i per això finalment es va acordar que l’acolliria el municipi baixllobregatenc, on va ser tot un èxit. Ens ho explica el doctor en Història David Ballester.
A més, de la mà d'Andrea Ferrer, conservadora del Museu Arqueològic de Banyoles, coneixem com el 1990, durant unes obres a l’Estany de Banyoles, els treballadors van fer una troballa sorprenent: el poblat neolític de la Draga, de més de set mil anys d'antiguitat. És l’únic d’ambient lacustre de la Península i un dels més antics d’Europa.
També descobrim com un lleidatà fill de flequers es va convertir en pioner a tot el món a estudiar i explicar l’origen de la vida a la Terra. Joan Oró va treballar durant molts anys a la NASA i els seus estudis van salvar l’agència espacial de fer el ridícul en més d’una ocasió. Joan Oró Trilla, director de la Fundació Joan Oró, ens en dona tots els detalls.
Girem la vista fins al febrer de 1939 quan, en una situació desesperada, els diputats de la Segona República espanyola feien a Figueres la seva última sessió. L'historiador Enric Pujol ens descobreix com Barcelona i Girona ja havien caigut en mans de les tropes franquistes i, a la reunió, hi era present Juan Negrín, l’últim president del govern de la Segona República.
I finalment repassem com la flota anglesa que va combatre a la Guerra del Francès, a Tarragona, va perdre cinc vaixells davant del delta de l’Ebre. Aquesta guerra va ser provocada per la pretensió de Napoleó d’instal·lar el seu germà Josep al tron espanyol. Ens ho relata l'historiador Roc Salvadó Poy.
A més, de la mà d'Andrea Ferrer, conservadora del Museu Arqueològic de Banyoles, coneixem com el 1990, durant unes obres a l’Estany de Banyoles, els treballadors van fer una troballa sorprenent: el poblat neolític de la Draga, de més de set mil anys d'antiguitat. És l’únic d’ambient lacustre de la Península i un dels més antics d’Europa.
També descobrim com un lleidatà fill de flequers es va convertir en pioner a tot el món a estudiar i explicar l’origen de la vida a la Terra. Joan Oró va treballar durant molts anys a la NASA i els seus estudis van salvar l’agència espacial de fer el ridícul en més d’una ocasió. Joan Oró Trilla, director de la Fundació Joan Oró, ens en dona tots els detalls.
Girem la vista fins al febrer de 1939 quan, en una situació desesperada, els diputats de la Segona República espanyola feien a Figueres la seva última sessió. L'historiador Enric Pujol ens descobreix com Barcelona i Girona ja havien caigut en mans de les tropes franquistes i, a la reunió, hi era present Juan Negrín, l’últim president del govern de la Segona República.
I finalment repassem com la flota anglesa que va combatre a la Guerra del Francès, a Tarragona, va perdre cinc vaixells davant del delta de l’Ebre. Aquesta guerra va ser provocada per la pretensió de Napoleó d’instal·lar el seu germà Josep al tron espanyol. Ens ho relata l'historiador Roc Salvadó Poy.