INFORMACIÓ
Al programa d’història ‘Va passar aquí’ ens fixem en Sant Adrià de Besòs, que estava predestinat a desaparèixer absorbit per Barcelona i Badalona, però una sèrie de caramboles van salvar el municipi. A Sant Adrià el Pla Cerdà hi preveia la creació del ‘gran bosc’ de Barcelona, un parc que no es va fer mai, o també l’Exposició d’Indústries Elèctriques del 1917.
Girem la vista cap a les premses de vi i oli de grans dimensions. N'hi ha hagut unes quantes a diverses comarques catalanes, però no en deu quedar cap tan enorme com la Vella Premsa de can Deu-Siau, a Santa Coloma de Farners. El pintor Salvador Dalí volia comprar-la i instal·lar-la al castell de Púbol, però no es va poder treure del molí perquè era tan gran que no passava per la porta.
Descobrim com a Torras i Bages, conegut principalment per ser el bisbe de Vic a principis del segle XX, el seu profund catalanisme el va convertir també en un referent de la Renaixença. Nascut en un entorn rural, a les Cabanyes del Penedès, Torras i Bages forma part del moviment de la Renaixença juntament amb el seu predecessor a Vic, el bisbe Morgades, o Jacint Verdaguer.
També viatgem a Xerta. Si el delta de l’Ebre té l’aspecte que té és, en part, gràcies a la construcció al segle XV de l’Assut de Xerta i als dos canals de reg que s’hi van fer posteriorment. La presa, l’obra medieval més important de l’Estat, està construïda en diagonal. Té una longitud de 310 metres, una amplada de 3,5 metres en coronació i 35 metres en la fonamentació i una alçària de 6 metres.
A més, coneixem la Masia de Can Moncau. Durant 400 anys va ser una de les grans masies del Vallès, però a finals dels 90 el propietari se la va vendre per convertir els camps de conreu en un polígon logístic. La família Moncau formava part d'una pagesia benestant. Diversos membres van ostentar càrrecs de responsabilitat en el govern de la Baronia de Montbui.
Girem la vista cap a les premses de vi i oli de grans dimensions. N'hi ha hagut unes quantes a diverses comarques catalanes, però no en deu quedar cap tan enorme com la Vella Premsa de can Deu-Siau, a Santa Coloma de Farners. El pintor Salvador Dalí volia comprar-la i instal·lar-la al castell de Púbol, però no es va poder treure del molí perquè era tan gran que no passava per la porta.
Descobrim com a Torras i Bages, conegut principalment per ser el bisbe de Vic a principis del segle XX, el seu profund catalanisme el va convertir també en un referent de la Renaixença. Nascut en un entorn rural, a les Cabanyes del Penedès, Torras i Bages forma part del moviment de la Renaixença juntament amb el seu predecessor a Vic, el bisbe Morgades, o Jacint Verdaguer.
També viatgem a Xerta. Si el delta de l’Ebre té l’aspecte que té és, en part, gràcies a la construcció al segle XV de l’Assut de Xerta i als dos canals de reg que s’hi van fer posteriorment. La presa, l’obra medieval més important de l’Estat, està construïda en diagonal. Té una longitud de 310 metres, una amplada de 3,5 metres en coronació i 35 metres en la fonamentació i una alçària de 6 metres.
A més, coneixem la Masia de Can Moncau. Durant 400 anys va ser una de les grans masies del Vallès, però a finals dels 90 el propietari se la va vendre per convertir els camps de conreu en un polígon logístic. La família Moncau formava part d'una pagesia benestant. Diversos membres van ostentar càrrecs de responsabilitat en el govern de la Baronia de Montbui.